Sastanàqqàm

Tinariwen són una banda referencial del que a la dècada dels vuitanta es va donar a conèixer com el blues del desert. Convertits en un grup de culte que guanya adeptes més enllà dels cercles de la world music, han anat evolucionant d’acord amb els vaivens polítics del Sàhara i l’existència convulsa del poble tuareg, del que són ambaixadors destacats. Les seves cançons són missatges d’esperança, compromís i una crida a la resistència. Les seves guitarres, el plor del nòmada desterrat.

La seva vinculació amb la franja geogràfica del Sàhara i el Sahel, l’espai àrid on viuen en exili permanent, ha fet del desert tot un símbol de la seva cultura. A “Sastanàqqàm” interpel·len al Teneré, on el poble tuareg ha anat edificat un sistema de vida propi i els seus signes d’identitat. Tota una oda al Sàhara i els seus nòmades.

 
 

 

SASTANÀQQÀM

Ténéré sastanàqqàm
Indek tifut n-imidiwàn
Tiled tasnit, tiled achàkwa
Aynayàn wàràn issindjày
Tissanàd tabaràt
S-àkkoz itran dàgh ichinnawàn

Ténéré sastanàqqàm
Indek tifut n-imidiwàn
Tissanàd umàgh i-aman
Dàgh-idàggàn wàràn anfalàl
Tissanàd asissinkàr
Dat adu indid inkàr

Ténéré sastanàqqàm
Indek immik was mad nàrti
Nàkk d-kàmm wàr nànmàksàn
Nàkk idjodadàgh nilmàd tekle
Isikilàn djer ikallàn
Ténéré Ténéré
Ténéré naghehàd-kàmm sas

DIGUES

Teneré, digues si hi ha alguna cosa millor
Que tenir els teus amics, la teva terra
I una pell de cabra nova que t’aïlli de l’aigua

Trobar el teu camí amb la llum
De les quatre estrelles que brillen al cel
Saber trobar aigua
Al lloc més inversemblant
I aprofitar l’impuls del vent
Perquè t’ajudi a avançar

Digues, Teneré, com poden seguir units, tu i jo,
Sense odiar-nos l’un a l’altre?
Teneré, ara que he recorregut bona part d’aquest món
Teneré, et puc jurar que mentre estigui viu
Tornaré sempre a tu

 

Tinariwen. Foto de Maria Planeille

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *