La Maleta és una iniciativa impulsada des d’Oikia, l’espai comú de l’Associació Casal Claret, Càritas Diocesana de Vic i l’Associació Tapís. Recollim experiències de vida que ens serveixin per fer memòria i prendre consciència sobre el desplaçament forçat.

 

                                

 

 

MANIFEST

Què porten a la maleta i a l’equipatge els prop de 220 milions de migrants que actualment resideixen fora del país en què van néixer, segons estimacions de l’ONU? O els 25 milions de refugiats i pròfugs que recorren les carreteres del món? Evidentment, porten ferides de dècades, de segles; porten dolor i sofriment. Però porten també -i això és el més important- fe, esperança i somni. Al mateix temps, fugen i busquen. Fugen de l’infern de la pobresa i de l’abandó, de l’opressió i de l’explotació, de la guerra i de la violència, de la persecució i la mort; busquen noves alternatives a la vida, a una existència que sempre se’ls va revelar àrida i adversa.

Tossudament resisteixen, tossudament caminen, tossudament sominen. Parafrasejant l’escriptor brasiler Euclides Da Cunha, “el migrant és abans de tot un fort”. A més de la roba i altres objectes, porten a la maleta desitjos, valors culturals, tradicions primordials, icones religioses en els quals dipositen el demà desconegut i incert. Es desplacen perquè tenen la vida amenaçada, però també perquè la volen reconstruir sobre una terra a la que puguin anomenar pàtria.

D’aquí la necessitat de sentir les seves històries, conrear la memòria personal i col·lectiva, com tractem de fer a les cases i centres d’acolliment per a migrants. També ho fem en les parròquies multiètniques i pluriculturals. Constitueixen llocs de trobada, de convivència i de rescat de la pròpia història de la vida. L’objectiu és trobar en la seva pròpia trajectòria motivacions per seguir endavant, aprendre dels fracassos i èxits de l’existència. Les llagues del passat, quan són expressades i verbalitzades, tendeixen a cicatritzar. Poden transformar-se en plataformes per a nous combats. Les seves vides i les seves històries contenen elements alliberadors, en la mateixa mesura en que s’aventuren per camins ignorats i en la mesura que no es deixen abatre.

Alfredo J. Gonçalves

Fragment de la seva ponència a la trobada anual de l’Associació Araguaia (Març de 2015).