Ndala Kasheba · Refugees

Els conflictes i l’agitació política al Congo dels anys seixanta van fer que un gran número de bandes de les regions orientals del país sentissin la necessitat de buscar ambients més tranquils on poder tocar. Molts músics van fer les maletes i van marxar cap a Uganda, Kènia i altres països veïns. Ndala Kasheba (Lubumbashi, Rep. Democràtica del Congo, 1947 – Daar es-Salam, Tanzània, 2004) va viatjar fins a Tanzània, on a través de diferents formacions va anar desenvolupant el so acústic de la guitarra de dotze cordes que caracteritza el seu univers musical. Va viure trenta anys de la seva vida com a refugiat.

Kasheba es va acompanyar de les veus dels nens d’YCIC, una organització de Dar es-Salam que treballa amb infants abandonats, per enregistrar “Refugees”, una cançó que exigeix un món millor i que va dedicar als seus fills i als fills dels refugiats de tot el món. El vídeo original d’aquest tema es va gravar a Tanzània, si bé el director va plantejar la idea de muntar un projector a la finestra d’un cotxe i projectar les imatges en carrers de Los Angeles (EEUU) on cada nit hi pernocten més de cent-mil sense sostre. El resultat vol ser una expressió visual poètica que il·lustri els obstacles comuns als que s’enfronten totes les nacions que treballen per aconseguir la igualtat i la dignitat per a tots.
 
 
 

 
 

REFUGEES

La liberté
La paix
La fraternité
Ce monde nous appartient
Aimons-nous les uns les autres

Il est bon de vivre sous le toit de sa maison
Où il fait chaud dans le foyer en compagnie de sa famille
La vie d’un réfugié est triste et pleine de doleurs
Il faut bien de rentrer chez soi et refais de nouveau la vie
Créons l’amour ne faisons pas la guerre

La vie de haine et de rancune est finie
Vivons ensemble comme nous vivions dans le temps
La guerre est finie
Voici la paix maintenant qui pointe à l’horizon
Oublions le passé et voyons l’avenir
Tout ce que je chante je l’ai découvert dans tes yeux de désespoir

Aimons-nous les uns et les autres
Pour un monde meilleur, un monde de joie
Un monde d’amour, un monde de vie
Ne nous tuons pas comme des animaux
Ayons pitié de la nouvelle génération
Ce monde de merveilles nous appartient
Dieu nous l’a donné
Construisons la fraternité

Arrête de pleurer et sèche tes larmes
C’est le moment de rentres au pays
La situation est calme
La vie est devenue tranquille et normale
Rentre au pays pour le développement
Réunisse tes forces pour le bâtir
Les enfants demandent l’éducation pour leur avenir

Il est bien de vivre sous le toit de sa maison
Où il fait chaud dans le foyer en compagnie de sa famille
La vie d’un réfugié est triste et pleine de doleurs
Il faut bien de rentrer chez soi et refais de nouveau la vie
Créons l’amour ne faisons pas la guerre

Refugees

Dieu nous l’a donné
Liberté
Paix
Et fraternité
Ce monde nous appartient
Aimons-nous les uns les autres
Ne nous tuons pas comme des animaux
Dieu nous l’a donné

REFUGIATS

La llibertat
La pau
La fraternitat
Aquest món ens pertany
Estimem-nos els uns als altres

És bo que cadascú visqui sota el sostre de casa seva
On hi ha escalf, en companyia de la seva família
La vida d’un refugiat és trista i plena de dolors
Cal tornar a casa i refer de nou la vida
Creem l’amor, no pas la guerra

La vida de l’odi i la rancúnia ha acabat
Visquem tots junts com vivíem fa temps
La guerra ha acabat
Vet aquí la pau, que assenyala l’horitzó
Oblidem del passat i mirem el futur
Tot el que canto ho he descobert als teus ulls de desesperació

Estimem-nos els uns als altres
Per a un món millor, un món d’alegria
Un món d’amor, un món de vida
No ens matem com animals
Tinguem pietat de la nova generació
Aquest món meravellós ens pertany
Déu ens el va donar
Construïm fraternitat

Deixa de plorar i asseca’t els ulls
És hora de tornar a casa
La situació és tranquil·la
La vida és calmada i normal
Torna a casa pel desenvolupament del teu país
Agafa forces per reconstruir
Els nens demanen educació pel seu futur

És bo que cadascú visqui sota el sostre de casa seva
On hi ha escalf, en companyia de la seva família
La vida d’un refugiat és trista i plena de dolors
Cal tornar a casa i refer de nou la vida
Creem l’amor, no pas la guerra

Refugiats

Déu ens ho va donar
Llibertat
Pau
Fraternitat
Aquest món ens pertany
Estimem-nos els uns als altres
No ens matem com animals
Déu ens ho va donar

 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *