Mons apart

Pocs mesos després de l’11-S i enmig d’un rebuig creixent als musulmans residents als Estats Units, Bruce Springsteen connectava amb el cantant paquistanès Asif Ali Khan i el seu grup de qawwali per editar “Worlds apart”, una cançó intensa que l’allunyava del seu so tradicional i l’apropava al món àrab. Allí, en plena aliança musical entre Orient i Occident, dos amants es conjuren per fer prevaldre el seu amor i sobreviure als estigmes socials que s’entossudeixen a separar-los.

Més endavant i amb el Mediterrani com a punt de confluència, Maria del Mar Bonet n’enregistrava una adaptació amb els sirians Cham Ensemble. Recuperem “Mons apart”, una metàfora de la trobada de cultures, un prec a comprometre’s amb l’estimació veritable. Una crida a la convivència, a vèncer la por i a teixir xarxes entre identitats que tenen infinitat de punts en comú. Una súplica a construir ponts, no pas murs.
 
 
 

 
 

MONS APART

Jo no sé com has guardat la bellesa entre l’infern
ni com vas poder fugir de l’horror que t’ha esquinçat
Quan et llepo les ferides veig al fons del teu esguard
el que no puc esborrar: que hem nascut en mons apart

Més enllà dels oceans, més enllà del crit del mar
on la pluja té l’arrel beneïda per Al·là
on la llum cau dels estels sobre un món empolsegat
s’han trobat els nostres cors en un pont que hem aixecat

En aquests temps que ens ha tocat
no serveix la veritat
fem un temps pel nostre amor
ple de vida, entre la mort

Acompanyen els estels
el camí que hem inventat
el teu cor amb el meu cor
per damunt dels mons apart

Amb la sang i la foscor que hem après a tuejar
no tenim altre moment, no l’hem pogut triar
La tristesa de la mort dels nostres mons separats
però que doni el nostre amor tot allò que pot donar

Tot allò que pot donar
 
 
 

Maria del Mar Bonet. Foto de Juan Miguel Morales

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *