Lamento cubano

Eliseo Grenet (La Habana, Cuba, 1893-1950) és considerat un dels grans compositors, pianistes i arranjadors cubans. La seva música era un esclat multicolor, una olla de ritmes que tan aviat s’esplaiava en el ball com en la cançó i el lirisme d’alta volada. Molts dels intèrprets cubans més populars mantenen peces seves al seu repertori.

El del pianista Bebo Valdés (Quivicán, Cuba, 1918 – Estocolm, Suècia, 2013) és un dels noms més importants de la història de la música cubana. Va ser precursor del jazz llatí i creador de la batanga, un ritme propi que va arrasar a l’illa durant els anys cinquanta. Enfrontat al castrisme, Valdés es va exiliar al 1960. Primer a Mèxic, després a Espanya i finalment a Suècia, on va treballar com a modest pianista d’hotel a partir del 1963.

Al 1932, durant la dictadura de Gerardo Machado, Eliseo Grenet es va veure obligat a marxar a l’exili després de compondre “Lamento Cubano”, un son cubà de to ombrívol i allunyat de la festa que connectava identitat cubana amb tristesa i inquietud. Bebo Valdés és un més dels molts músics sud-americans que l’han enregistrat. Gravada a l’exili, la seva és una versió instrumental que no necessita la paraula per commoure.
 
 
 

 
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *