La vida nua

Por, fam, guerra, violació, mort. Són paraules repetides a “África. La vida desnuda” (Debate, 2018), un recull de textos producte de més de vint estades del periodista Alberto Rojas en diferents països del continent africà.

Exposat sense filtres a la cruesa del present, l’autor dóna veu a experiències vitals traumàtiques en escenaris sempre convulsos. Miners adolescents en una mina congolesa, desplaçats malvivint en un cementiri d’avions a la República Centreafricana, una ciutat de contenidors metàl·lics al Sudan del Sud o un hospital per a malalts d’ebola a Libèria. Retrats esgarrifosos del que passa “a l’altre costat”, on la colonització europea sembla que no hagi acabat.

En el context de l’anomenada crisi de la tanca del 2014 a la frontera entre Melilla i el Marroc, pocs dies després que quinze immigrants perdessin la vida a la platja de Tarajal, Rojas reflexiona sobre la resposta que reben els que aconsegueixen arribar a Europa:

“El nostre món està molt a prop del seu, però no sabem res d’ells. De tant en tant ens arriben notícies de pasteres que naufraguen a la Mediterrània i els seus ocupants apareixen morts a les nostres platges. És el preu que paguen pel nostre menyspreu, per les nostres polítiques migratòries i les nostres pors absurdes”.

Tant de bo el seu testimoni ressoni arreu. Perquè si es sabés d’on vénen i quines circumstàncies arrosseguen, probablement rebrien una resposta més humana.

 

“África. La vida desnuda” (Debate, 2018).

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *