La vida al raso
Celia Ramos (Molezuelas de la Carballeda, Zamora, 1948) és poeta i ha publicat diferents llibres de poesia. De l’últim d’ells, “La vida al raso” n’oferim aquest text. La poesia de Celia Ramos dibuixa la protesta i denúncia més radical del sense sentit de les nostres societats inhumanes. Però indubtablement la seva denúncia crua neix de la tendresa més insubornable que l’enllaça amb els dolors quotidians i punyents produïts per tantes perversitats inhumanes. Les guerres del proper orient, els “no-refugiats”, l’occident egoistament embogit -amb noms, llocs i poesia-pensament-, sembren de memòria i veritat les pàgines de “La vida al raso”.
MOLENBEEK
El primer café, ese primer
olor de un día cualquiera
es temprano y hace frío
y te pones a pensar deprisa
unos empiezan el día con
el olor del café,
van a trabajar, comen,
duermen, se divierten,
tienen amigos,
encienden la calefacción
otros sólo tienen preguntas
no saben por qué huyendo
de la muerte, en la vida
nunca encontraron su sitio
