La vida al raso

Celia Ramos (Molezuelas de la Carballeda, Zamora, 1948) és poeta i ha publicat diferents llibres de poesia. De l’últim d’ells, “La vida al raso” n’oferim aquest text. La poesia de Celia Ramos dibuixa la protesta i denúncia més radical del sense sentit de les nostres societats inhumanes. Però indubtablement la seva denúncia crua neix de la tendresa més insubornable que l’enllaça amb els dolors quotidians i punyents produïts per tantes perversitats inhumanes. Les guerres del proper orient, els “no-refugiats”, l’occident egoistament embogit -amb noms, llocs i poesia-pensament-, sembren de memòria i veritat les pàgines de “La vida al raso”.

 

MOLENBEEK

El primer café, ese primer
olor de un día cualquiera
es temprano y hace frío
y te pones a pensar deprisa

unos empiezan el día con
el olor del café,
van a trabajar, comen,
duermen, se divierten,
tienen amigos,
encienden la calefacción

otros sólo tienen preguntas
no saben por qué huyendo
de la muerte, en la vida
nunca encontraron su sitio

 

La vida al raso (Debarris, 2017). Foto: La Maleta

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *