La patera

Ens situem pels volts de 1988. Un degoteig continuat d’immigrants magribins modifica a poc a poc la vida quotidiana dels pobles i ciutats del nord d’Osona. Han deixat el seu país d’origen per motius econòmics i vénen a Catalunya buscant millors condicions de vida, enlluernats per amics i familiars que s’han obert camí abans que ells.

A Manlleu, voluntaris i diferents col·lectius que treballen amb immigrants posen la primera pedra a l’associació “Jameiat Essalam” (adaptat al català com “Associació d’Osona per la Pau”), l’entitat mixta que treballarà comunitàriament per tal de fomentar la integració del col·lectiu immigrant osonenc.

A les acaballes de 1999, la Fundació Serveis de Cultura Popular editava “Jameiat Essalam”, una memòria dels primers deu anys de l’associació (que es pot llegir aquí) que descriu el seu camí i que també dóna veu a l’experiència vital dels nouvinguts. Un d’ells, Abdelghani El Molghy, vingut de Nador a Catalunya, havia escrit aquest poema sobre l’arriscat viatge amb pastera de molts dels seus compatriotes, d’una a l’altra riba del mateix mar Mediterrani, però d’un país, d’una cultura, d’un continent, a un altre: del Marroc a Espanya, d’Àfrica a Europa. S’entén perfectament el que descriu, i l’anguniosa esperança que expressa i encomana.
 

LA PASTERA

L’exili s’ofega a mig camí
sense deixar rastre de frustració.
Un paradís sense aigua és el nostre somni preferit,
i la nostra salvació és aquesta pastera.

Però la pastera no duia cap nom
ni tenia adreça.
Aigua beneïda,
porta les nostres pregàries a cada llar!

A cada sant li portarem espelmes
i hi sacrificarem l’últim cap de bestiar.
L’horitzó només ens ha promès
onades de sospirs i muntanyes de casaments.

S’enfosca l’aigua, tan a prop i tan lluny,
i s’enfonsa l’ànima.
El vent del sud bufa olor de morts.
Cementiris líquids.
Noms descolorits.

Res no ens detura en aquest camí cap a la nova Meca.
Creiem en aquest mar, pou de miracles.
I si patim és perquè anem contracorrent.

Homenatge al mar, homenatge al seu poble.
La teva esquena no es cansarà mai
i mai no ens cansarem nosaltres.
 

Il·ustració inclosa al llibre “Jameiat Essalam”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *