Isabel Parra · Ni toda la tierra entera

Isabel Parra (Santiago de Chile, Xile, 1939) ha destacat com una de les veus més reconegudes de la Nova Cançó xilena. Més enllà d’uns vincles familiars excepcionals -és filla de Violeta Parra i germana, neboda i mare de figures destacades de la cançó- ha signat una carrera musical extensa i compromesa que va haver de d’afrontar l’exili i que la va portar a treballar al costat de Silvio Rodríguez, León Gieco, Quilapayún i Victor Jara entre d’altres. Més enllà de la seva producció musical, ha vetllat el llegat de la seva mare com a directora de la Fundació Violeta Parra.

El seu compromís amb la cançó política i amb el govern d’Unitat Popular encapçalat per Salvador Allende la va obligar a viure un llarg exili després del cop d’estat del 1973. Desterrada, va continuar composant i cantant per donar veu als exiliats polítics xilens a través de cançons com aquesta “Ni toda la tierra entera”, enregistrada a l’illa de Cuba el 1974.
 
 
 

 
 

NI TODA LA TIERRA ENTERA

Ni toda la tierra entera
Será un poco de mi tierra
Donde quiera que me encuentre
Seré siempre pasajera

Mi trabajo cotidiano
Mis estrellas, mis ventanas
Se convirtieron cenizas
De la noche a la mañana

Puedo hablar, puedo reír
Y hasta me pongo a cantar
Pero mis ojos no pueden
Tanta lágrima guardar

A pesar de lo que digan
No me olvido, compañero
De que el pan que me alimenta
Siempre será pan ajeno

Quisiera estar en mi puerta
Esperándote llegar
Todo quedó allá en Santiago
Mi comienzo y mi final

Si me quedara siquiera
El don de pedir un sí
Elegiría la gloria
De volver a mi país
 
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *