
Himne d’Europa
Les fronteres continuen sent un instrument dels privilegiats, un símptoma de la desigualtat global que ens envolta. Amb un compromís poètic i social insubornable, el músic barceloní Enric Montefusco (1977) va retratar aquesta realitat a “Himno de Europa” (2016). Un cant impregnat d’ironia que posa el dit a la llaga: La infàmia d’una Europa fortalesa que afavoreix el flux del capital i obstaculitza el pas de les persones.
En paral·lel i a través d’imatges en cru enregistrades a l’avantsala del salt a la tanca, la documentalista Mireia Pujol ens obre els ulls a la veritat descarnada. La tragèdia i la gran vergonya, sense filtres ni maquillatge.
HIMNO DE EUROPA
Entre quejidos y voces delirantes
Llantos de niño y canciones de hambre
Va a la deriva y se hunde el aguante
Una barca y sus tripulantes
Con pies descalzos y amor de sus madres
Ha pasado de largo el rescate
Porque no tienen dinero
Dinero, dinero, dinero
Yo solo respeto el dinero
Entre vasijas y cuernos de elefantes
Piedras preciosas y sedas elegantes
Se abre el paso al mejor navegante
Cruje la madera y sopla el Levante
En un barco sin tripulantes
Con huellas de botas y gotas de sangre
Se abre el paso al dinero
Dinero, dinero, dinero
Dinero, dinero, dinero
Ya llega a puerto el dinero
¡Europa, Europa! ¡Que viva la Copa de Europa!
¡Europa, Europa! ¡La Champions y la Recopa!
¡Europa, Europa! ¡Que viva la Copa de Europa!
¡Europa, Europa! ¡Que corran tras la pelota!
¡Oé, oé, oé, oé…!