Himne d’Europa

Les fronteres continuen sent un instrument dels privilegiats, un símptoma de la desigualtat global que ens envolta. Amb un compromís poètic i social insubornable, el músic barceloní Enric Montefusco (1977) va retratar aquesta realitat a “Himno de Europa” (2016). Un cant impregnat d’ironia que posa el dit a la llaga: La infàmia d’una Europa fortalesa que afavoreix el flux del capital i obstaculitza el pas de les persones.

En paral·lel i a través d’imatges en cru enregistrades a l’avantsala del salt a la tanca, la documentalista Mireia Pujol ens obre els ulls a la veritat descarnada. La tragèdia i la gran vergonya, sense filtres ni maquillatge.

 


 
 

HIMNO DE EUROPA

Entre quejidos y voces delirantes
Llantos de niño y canciones de hambre
Va a la deriva y se hunde el aguante
Una barca y sus tripulantes
Con pies descalzos y amor de sus madres
Ha pasado de largo el rescate
Porque no tienen dinero

Dinero, dinero, dinero
Yo solo respeto el dinero

Entre vasijas y cuernos de elefantes
Piedras preciosas y sedas elegantes
Se abre el paso al mejor navegante
Cruje la madera y sopla el Levante
En un barco sin tripulantes
Con huellas de botas y gotas de sangre
Se abre el paso al dinero

Dinero, dinero, dinero
Dinero, dinero, dinero
Ya llega a puerto el dinero

¡Europa, Europa! ¡Que viva la Copa de Europa!
¡Europa, Europa! ¡La Champions y la Recopa!
¡Europa, Europa! ¡Que viva la Copa de Europa!
¡Europa, Europa! ¡Que corran tras la pelota!

¡Oé, oé, oé, oé…!
 
 

Fotograma del vídeo “Himno de Europa”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *