Baracutanga · Son de la condenada

Baracutanga s’ha anat obrint camí en l’escena musical nord-americana, principalment entre el públic llatí, amb una adaptació de ritmes sud-americans i afrocubans que barreja tradicions ancestrals amb sensibilitat moderna, celebra el pluralisme cultural i proposa construir ponts entre nord i sud per superar barreres discriminatòries. La diversitat també és present en la pluralitat dels seus integrants, doncs aquesta banda d’Alburquerque (Nou Mèxic, EEUU) es compon de set músics provinents de fins a quatre països diferents (Perú, Bolívia, Ecuador i Estats Units).

L’any 2015 editen “Importados”, un debut discogràfic que convida tant al ball com a la reflexió a través de textos durs que posen l’accent sobre realitats incòmodes en plena era Trump. A “Son de la condenada”, una dona que migra per buscar oportunitats al nord veu com el seu somni nord-americà es converteix en un malson.
 
 

 

SON DE LA CONDENADA

Me fui sin mirar atrás… tatay
Sin saber a qué enfrentar… caray
Lo poco que pude ahorrar… yayay
Lo tuve que malgastar

Coyotes alimenté… verás
De narcos yo me escapé… verdad
Desiertos atravesé… sin par
Y ríos a nado crucé

Seguía sin claudicar… tenaz
Para algún día llegar… en paz
Las balas oí silbar… rozar
Descalzo tuve que andar

Por muchos me hice odiar… porqué?
Amigos hice al pasar… más bien
Algunos miré morir… pesar
Y a otros pude salvar

Andar, andar sin descansar
Volver atrás ya no va a dar
Tragándome las penas
Lo importante es llegar

Y finalmente llegué… reí
Y mis heridas curé… al fin!
A mi familia llamé… lloré
Hasta un perro adopté

Volviendo de trabajar… sudor
Alguien se me acercó… cowboy
Con odio en su mirar… matar
Y solo un ruido escuché

Andar, andar sin descansar
Volver atrás ya no va a dar
Tragándome las penas
Lo importante es llegar
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *